Mis manos, mi capital : els treballadors de la construcció, les CCOO i l'organització de la protesta a la Gran Barcelona (1964 - 1978)
Mota Muñoz, José Fernando

Alzira : Germania, 2010
ISBN 9788492587322

La construcció fou un sector travessat tant per la recepció dels corrents migratoris que desfermà l'èxode rural a Espanya com pels efectes del boom immobiliari i especulatiu que es produí durant els anys del "desarrollismo" franquista, a la dècada dels seixanta. L'autor proposa un recorregut temporal des de llavors fins als anys centrals de la transició política a la Democràcia en el nostre país, anys durant els quals de forma paral·lela es produí la construcció de CCOO com sindicat. Són moltes les pistes i els suggeriments que es formulen en el text, un treball on el detall i minuciositat sobre els esdeveniments està sempre acompanyat de la voluntat expressa de l'autor de recuperar la presència de les persones -al llarg del seu relat n'apareixen més d'un centenar- per tal d'analitzar la dinàmica entre els uns i les altres.

La Huelga de los 21 días de 1977 : conflictividad en la construcción de Barcelona durante la transición
Mota Muñoz, José Fernando

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 1 (2010) p. 29-52)

La vaga dels 21 dies de març-abril de 1977 a la província de Barcelona va suposar el moment àlgid del procés d'organització de les Comissions Obreres en el sector de la construcció com a moviment sociopolític. D'un petit nucli de militants comunistes a finals dels seixanta es va passar a la convocatòria d'una dura i llarga vaga general del sector en els inicis de la Transició. El seu fracàs donà pas a una nova etapa en el model de protesta i en l'estructura sindical.

"Cuellos blancos" : de empleados a trabajadores : el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1955 - 1980)
Mota Muñoz, José Fernando

Alzira ; Barcelona : Germania : Fundació Cipriano García CCOO de Catalunya, 2013
ISBN 9788416044

El "treballador bancari" ha estat considerat tradicionalment com un tipus d'empleat "privilegiat" si el comparem amb l'obrer industrial. L'afirmació inicial formaria part dels estereotips construïts i difosos històricament sobre els treballadors de "coll blanc". Segons aquesta visió, el "bancari" seria un empleat ben remunerat, amb certa formació acadèmica, identificat com a "classe mitjana", "immobilista" i, per tant, suposadament conformista, poc polititzat i, per això mateix, aliè a l'activitat sindical. Tanmateix, durant els darrers anys del Franquisme i la transició a la Democràcia al nostre país, es posà de manifest una més que notable activitat política-sindical dirigida per un grup capaç de mobilitzar i inspirar confiança a centenars de bancaris. Dones i homes que s'anaren despertant de la letargia imposada per la dictadura i que se sumaren a les mobilitzacions desenvolpades entre els anys 1974 i 1976. El xoc d'aquestes dues imatges descrites és en bona mesura l'objecte d'aquest estudi.

Breve panorámica de los archivos sindicales
Mota Muñoz, José Fernando

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 3 (2012) p. 183-198)

Des del món de l'arxivística els arxius sindicals han rebut poca atenció. No existeix pràcticament bibliografia sobre el tema, la casuística no sol estar present en els congressos del sector i, en moltes ocasions, ni tan sols els mateixos sindicats els valoren. Darrerament, però, l'interès ha augmentat i en donen fe els seminaris i els congressos promoguts sobre el tema, el més recent dels quals se celebrà a Barcelona el novembre de 2011, organitzat per la Fundació Cipriano García. Al tractar dels arxius sindicals s'ha tendit a agrupar-los amb arxius de característiques similars d'acord amb la documentació que contenen. Així, se'ls ha tractat sovint com a arxius del món laboral o com a arxius del moviment obrer i no tant com el que són en darrera instància: arxius sindicals. A l'article es mostren les diferents categories d'aquest tipus d'arxius i es repassa, a grans trets, l'estat actual en els àmbits internacional i espanyol.